Qué més es necessita perqué la gent d'un cop s'adoni que només queda un sol camí?
Molts com jo, SEMPRE ha estat aquest l'únic camí vàlid per la nostre terra, pero ara, potser, amb tot això que ha passat sobre l'estatutet, alguns més, potser, s'adonaran que el camí pel qual lluitem molts, fa molts anys i fins hi tot generacions, és l'unica via possible.
Deixant a banda historietes del moment, com que "espanya ens porta a la crisis i coses d'aquestes, que tenen la seva raó de ser, sempre només hi ha hagut un camí... La Independència.
El sol fet que un país pugui decidir el seu propi futur fa que TOT es pugui mirar des d'un altre prisma.
Ho hem de fer, lluitem tots plegats per una via lluire i sobretot pacífica, ben radical.
SALUT
7/04/2010
3/11/2010
Llei de consultes populars
http://www.vilaweb.cat/noticia/3700353/parlament-aprova-llei-consultes-populars-lunic-suport-tripartit.html
Avui dijous 11 de març del 2010 s'ha aprovat al parlament de Catalunya la llei de consultes populars. Ara us donaré la meva opinió. Aquesta llei, tot i ser un gran pas endavant per la consulta al poble de qüestions importants per la societat catalana als nostres temps, és una llei que no és tot lo ambiciosa que podia haver estat.
Aquesta llei permet realitzar consultes de qualsevol tipus a la societat catalana, PERÒ amb el vist i plau de Madrid. Quan deixarem de demanar permis a forànis per les consultes que nosaltres volguem fer per nosaltres mateixos , que ens afectin directa i únicament a nosaltres? Quan siguem capassos de PASSAR de Madrid, aleshores si que haurem fet un pas de gegant per aconseguir el que anhelem. Només aleshores tindrem VIA LLIURE per fer el que vulguem amb el nostre país.
Sempre he pensat que tot el que sigui una submisió envers a un país opresor, és un pas enrrera.
Tirem endavant i alliberem la nostra terra.
NOMÉS HI HA UN CAMÍ, LA INDEPENDÈNCIA
Avui dijous 11 de març del 2010 s'ha aprovat al parlament de Catalunya la llei de consultes populars. Ara us donaré la meva opinió. Aquesta llei, tot i ser un gran pas endavant per la consulta al poble de qüestions importants per la societat catalana als nostres temps, és una llei que no és tot lo ambiciosa que podia haver estat.
Aquesta llei permet realitzar consultes de qualsevol tipus a la societat catalana, PERÒ amb el vist i plau de Madrid. Quan deixarem de demanar permis a forànis per les consultes que nosaltres volguem fer per nosaltres mateixos , que ens afectin directa i únicament a nosaltres? Quan siguem capassos de PASSAR de Madrid, aleshores si que haurem fet un pas de gegant per aconseguir el que anhelem. Només aleshores tindrem VIA LLIURE per fer el que vulguem amb el nostre país.
Sempre he pensat que tot el que sigui una submisió envers a un país opresor, és un pas enrrera.
Tirem endavant i alliberem la nostra terra.
NOMÉS HI HA UN CAMÍ, LA INDEPENDÈNCIA
2/02/2010
No Importa
No Importa si hi ha Reagrupaments, CUPS, Esquerres o Convergències.
No importa sempre i quan això comporti una majoria parlamentaria independentista al Parlament de la nostre nació.
Sempre he pensat que és bò que hi hagi un gran ventall d'opcions polítiques, això fa que no hi hagi una única força política amb majories absolutes, que com es pot imaginar fàcilment, no són bones.
Si el mapa parlamentari del futur diu que hi ha representats 15 grups polítics, no importa, si aquest grups polítics tenen una fita pel nostre país, La INDEPENDÈNCIA.
És clar que no hi hauria acords en molts aspectes de cada una de les preferències politiques, pero hi ha hauria un gran acord, hi ha d'haver un grna acord, la LLIBERTAT.
Lluitem doncs per una majoria parlamentaria per la independència, sigui la opció politica que sigui.
SALUT
No importa sempre i quan això comporti una majoria parlamentaria independentista al Parlament de la nostre nació.
Sempre he pensat que és bò que hi hagi un gran ventall d'opcions polítiques, això fa que no hi hagi una única força política amb majories absolutes, que com es pot imaginar fàcilment, no són bones.
Si el mapa parlamentari del futur diu que hi ha representats 15 grups polítics, no importa, si aquest grups polítics tenen una fita pel nostre país, La INDEPENDÈNCIA.
És clar que no hi hauria acords en molts aspectes de cada una de les preferències politiques, pero hi ha hauria un gran acord, hi ha d'haver un grna acord, la LLIBERTAT.
Lluitem doncs per una majoria parlamentaria per la independència, sigui la opció politica que sigui.
SALUT
1/25/2010
Sense comentaris
Chattanooga, Tennessee, Estat Units, desembre de 2009
El ciutadà Tasunka Winko va al servei d’urgències d’un centre sanitari de beneficència. És una nit tranquil•la i hi ha poca gent. “Quina sort”, pensa Winko. Així m’atendran de seguida. El fan passar a una sala d’espera on una doctora va cridant tots els pacients menys a ell. Quan s’adona que la doctora l’ignora i que fa passar al davant les persones que han arribat més tard s’hi acosta i la saluda dient: “Bona nit”. Ella no contesta i es limita a mirar-lo amb fàstic. Aleshores, quan ell pregunta “com és que no m’atén?”, s’esdevé el següent diàleg:
Doctora (indicant-li la porta del carrer): T’has equivocat de porta. La teva porta és aquella.
Winko (desconcertat): Però...
Doctora: Aquí atenem nord-americans, no indis.
Winko: Però jo sóc nord-americà, sóc nascut als Estats Units.
Doctora: He dit que aquí no atenem indis.
Winko: I quina importància té que sigui indi?
Doctora: Estic farta dels indis.
Winko: Tinc tot el dret a ser atès en aquest centre.
Doctora: Jo no tinc cap obligació d’atendre’t.
Winko: Com que no? I tant que sí.
Doctora: He dit que no!
Winko: Sóc ciutadà nord-americà i aquest és un centre públic de l’Administració nord-americana.
Doctora: Ets un indi i, per tant, no tens els mateixos drets que jo.
Winko (esbalaït): Que jo no tinc els mateixos drets que vostè?
Doctora: Veig que hi sents força bé.
Winko (ofès): Veig que desconeix el meu dret constitucional a ser atès en aquest país exactament igual que vostè.
Doctora: La Constitució no diu res d’això.
Winko: Ho diu la Catorzena esmena: “Totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units són ciutadanes dels Estats Units”.
Doctora: Doncs la meva esmena és aquesta: “Els indis no tenen drets nord-americans”.
Winko: Sàpiga que quan els seus avantpassats van venir a aquesta terra, els meus ja feia segles que hi eren.
Doctora: Ah, sí? I tu qui ets? Bou Assegut? Cavall Boig? Gerónimo?
Winko: Vam ser els indis els qui vam donar nom a aquesta ciutat. Chattanooga és una paraula índia.
Doctora: Doncs jo sóc austríaca.
Winko: Austríaca?
Doctora: Sí, austríaca. Fa quatre anys que sóc aquí.
Winko: Faci el favor d’atendre’m.
Doctora: No. La normativa no diu enlloc que hagi d’atendre indis.
Winko: Molt bé, me’n vaig. Però vaig a formular una denúncia contra vostè, per haver-me negat l’assistència mèdica pel sol fet de ser indi.
Doctora: Vés on vulguis, i, de pas, aprofita per tornar a la teva reserva de Nebraska. Allà et sentiràs en família.
El senyor Tasunka Winko va formular la denúncia a l’Administració i aquesta és la resposta que va rebre: “La doctora té potestat per decidir qui ha de ser atès i qui no. No té cap obligació d’atendre si no ho jutja oportú”.
Indignant, oi? Segur que el lector es preguntarà: “Com és possible que en ple segle XXI, a les acaballes del 2009, un home hagi estat discriminat i humiliat en un centre assistencial dels Estats Units a causa del seu origen?” Sembla increïble, oi? El racisme sempre es manifesta així. En té prou de trobar-se en una situació de poder, per petit que sigui, per abocar-hi tots els seus prejudicis i tot el seu odi. El més exasperant, però, és la resposta oficial de l’Administració, que no sols no obre un expedient disciplinari a la doctora sinó que la protegeix i aprova la discriminació soferta pel senyor Winko.
Doncs bé, ara que ja ens hem indignat i que hem abocat un munt de tòpics sobre el racisme dels nord-americans, he de dir que els fets que acabo de narrar no es van produir a Chattanooga, Tennessee, Estats Units, sinó a Benicarló, Baix Maestrat, País Valencià, i que el protagonista no va ser un indi anomenat Tasunka Winko, sinó un valencià que es diu Marc Antoni Adell. La situació, tanmateix, va ser exactament la mateixa amb una única variant: mentre que en el primer cas l’estigma era el fenotip, en el segon ho era la llengua. La resta tot igual, però canviant “indi” per “llengua”: “¡O me habla en castellano o ahí está la puerta!”, “¡Estoy harta de que me hablen en catalán!”. És a dir, el racisme i l’odi a un poble com a font del conflicte. Un racisme i un odi, per cert, impermeables a les paraules del nostre protagonista: “Tinc tot el dret a expressar-me en valencià en un local de la Generalitat Valenciana”, “Veig que vostè desconeix l’oficialitat constitucional i estatutària de la llengua en què li estic parlant i no acceptaré que intente maltractar-me amb la seua ignorància”, “Me’n vaig, efectivament, però a formular una denúncia contra vostè per haver-me negat l’assistència mèdica, en gastar el valencià”.
L’odi al poble català, amb la llengua com a element distintiu –equivalent a la pigmentació en els indis o en els negres–, entra en la seva fase més repulsiva i perillosa quan gaudeix de l’empara d’un govern. Mirem quina va ser la resposta que la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana va donar al ciutadà valencià discriminat i humiliat en un ambulatori de Benicarló i fixem-nos també en la llengua d’aquesta resposta procedent de Vinaròs tot i que la denúncia havia estat feta en català: “Son muchos los médicos que vienen a trabajar a nuestra Comunidad que provienen de otros países, como en este caso. El castellano es oficial en toda España y la doctora no tenía ninguna obligación de entender el valenciano”. I concloïa: “La atención médica está por encima del idioma en que se preste”. Aquest argument, ves per on, sols afecta la llengua catalana, ja que els metges d’arreu del món que vulguin exercir la medicina al País Valencià estan obligats a saber espanyol i no poden adduir que “l’atenció mèdica està per damunt de l’idioma en què es presti”. En altres paraules, el coneixement de la llengua per part del metge esdevé secundari quan es tracta de la llengua catalana i passa a ser ineludible quan es tracta de l’espanyola. Arribats aquí, és probable que moltes persones pensin que aquest principi només regeix al País Valencià perquè hi governa el Partit Popular. Doncs no. A Catalunya, la conselleria de Salut, governada pel Partit Socialista, i el ministeri de Salut del govern d’Andorra es regeixen pel mateix criteri. Exactament el mateix.
Article extret del Bloc d'en Victor Alexandre a elSingulardigital.cat.
Que més podem dir?? no hi ha paraules per poder engegar prou lluny a tota aquesta gentussa.
SALUT I INDEPENDÈNCIA
El ciutadà Tasunka Winko va al servei d’urgències d’un centre sanitari de beneficència. És una nit tranquil•la i hi ha poca gent. “Quina sort”, pensa Winko. Així m’atendran de seguida. El fan passar a una sala d’espera on una doctora va cridant tots els pacients menys a ell. Quan s’adona que la doctora l’ignora i que fa passar al davant les persones que han arribat més tard s’hi acosta i la saluda dient: “Bona nit”. Ella no contesta i es limita a mirar-lo amb fàstic. Aleshores, quan ell pregunta “com és que no m’atén?”, s’esdevé el següent diàleg:
Doctora (indicant-li la porta del carrer): T’has equivocat de porta. La teva porta és aquella.
Winko (desconcertat): Però...
Doctora: Aquí atenem nord-americans, no indis.
Winko: Però jo sóc nord-americà, sóc nascut als Estats Units.
Doctora: He dit que aquí no atenem indis.
Winko: I quina importància té que sigui indi?
Doctora: Estic farta dels indis.
Winko: Tinc tot el dret a ser atès en aquest centre.
Doctora: Jo no tinc cap obligació d’atendre’t.
Winko: Com que no? I tant que sí.
Doctora: He dit que no!
Winko: Sóc ciutadà nord-americà i aquest és un centre públic de l’Administració nord-americana.
Doctora: Ets un indi i, per tant, no tens els mateixos drets que jo.
Winko (esbalaït): Que jo no tinc els mateixos drets que vostè?
Doctora: Veig que hi sents força bé.
Winko (ofès): Veig que desconeix el meu dret constitucional a ser atès en aquest país exactament igual que vostè.
Doctora: La Constitució no diu res d’això.
Winko: Ho diu la Catorzena esmena: “Totes les persones nascudes o naturalitzades als Estats Units són ciutadanes dels Estats Units”.
Doctora: Doncs la meva esmena és aquesta: “Els indis no tenen drets nord-americans”.
Winko: Sàpiga que quan els seus avantpassats van venir a aquesta terra, els meus ja feia segles que hi eren.
Doctora: Ah, sí? I tu qui ets? Bou Assegut? Cavall Boig? Gerónimo?
Winko: Vam ser els indis els qui vam donar nom a aquesta ciutat. Chattanooga és una paraula índia.
Doctora: Doncs jo sóc austríaca.
Winko: Austríaca?
Doctora: Sí, austríaca. Fa quatre anys que sóc aquí.
Winko: Faci el favor d’atendre’m.
Doctora: No. La normativa no diu enlloc que hagi d’atendre indis.
Winko: Molt bé, me’n vaig. Però vaig a formular una denúncia contra vostè, per haver-me negat l’assistència mèdica pel sol fet de ser indi.
Doctora: Vés on vulguis, i, de pas, aprofita per tornar a la teva reserva de Nebraska. Allà et sentiràs en família.
El senyor Tasunka Winko va formular la denúncia a l’Administració i aquesta és la resposta que va rebre: “La doctora té potestat per decidir qui ha de ser atès i qui no. No té cap obligació d’atendre si no ho jutja oportú”.
Indignant, oi? Segur que el lector es preguntarà: “Com és possible que en ple segle XXI, a les acaballes del 2009, un home hagi estat discriminat i humiliat en un centre assistencial dels Estats Units a causa del seu origen?” Sembla increïble, oi? El racisme sempre es manifesta així. En té prou de trobar-se en una situació de poder, per petit que sigui, per abocar-hi tots els seus prejudicis i tot el seu odi. El més exasperant, però, és la resposta oficial de l’Administració, que no sols no obre un expedient disciplinari a la doctora sinó que la protegeix i aprova la discriminació soferta pel senyor Winko.
Doncs bé, ara que ja ens hem indignat i que hem abocat un munt de tòpics sobre el racisme dels nord-americans, he de dir que els fets que acabo de narrar no es van produir a Chattanooga, Tennessee, Estats Units, sinó a Benicarló, Baix Maestrat, País Valencià, i que el protagonista no va ser un indi anomenat Tasunka Winko, sinó un valencià que es diu Marc Antoni Adell. La situació, tanmateix, va ser exactament la mateixa amb una única variant: mentre que en el primer cas l’estigma era el fenotip, en el segon ho era la llengua. La resta tot igual, però canviant “indi” per “llengua”: “¡O me habla en castellano o ahí está la puerta!”, “¡Estoy harta de que me hablen en catalán!”. És a dir, el racisme i l’odi a un poble com a font del conflicte. Un racisme i un odi, per cert, impermeables a les paraules del nostre protagonista: “Tinc tot el dret a expressar-me en valencià en un local de la Generalitat Valenciana”, “Veig que vostè desconeix l’oficialitat constitucional i estatutària de la llengua en què li estic parlant i no acceptaré que intente maltractar-me amb la seua ignorància”, “Me’n vaig, efectivament, però a formular una denúncia contra vostè per haver-me negat l’assistència mèdica, en gastar el valencià”.
L’odi al poble català, amb la llengua com a element distintiu –equivalent a la pigmentació en els indis o en els negres–, entra en la seva fase més repulsiva i perillosa quan gaudeix de l’empara d’un govern. Mirem quina va ser la resposta que la conselleria de Sanitat de la Generalitat Valenciana va donar al ciutadà valencià discriminat i humiliat en un ambulatori de Benicarló i fixem-nos també en la llengua d’aquesta resposta procedent de Vinaròs tot i que la denúncia havia estat feta en català: “Son muchos los médicos que vienen a trabajar a nuestra Comunidad que provienen de otros países, como en este caso. El castellano es oficial en toda España y la doctora no tenía ninguna obligación de entender el valenciano”. I concloïa: “La atención médica está por encima del idioma en que se preste”. Aquest argument, ves per on, sols afecta la llengua catalana, ja que els metges d’arreu del món que vulguin exercir la medicina al País Valencià estan obligats a saber espanyol i no poden adduir que “l’atenció mèdica està per damunt de l’idioma en què es presti”. En altres paraules, el coneixement de la llengua per part del metge esdevé secundari quan es tracta de la llengua catalana i passa a ser ineludible quan es tracta de l’espanyola. Arribats aquí, és probable que moltes persones pensin que aquest principi només regeix al País Valencià perquè hi governa el Partit Popular. Doncs no. A Catalunya, la conselleria de Salut, governada pel Partit Socialista, i el ministeri de Salut del govern d’Andorra es regeixen pel mateix criteri. Exactament el mateix.
Article extret del Bloc d'en Victor Alexandre a elSingulardigital.cat.
Que més podem dir?? no hi ha paraules per poder engegar prou lluny a tota aquesta gentussa.
SALUT I INDEPENDÈNCIA
Austrian Airlines
Aquest matí desprès de llevar-me, he anat a fer un cafe per poder començar el dia amb certes condicions físiques i morals. Després de la cigarreta de finalització de cafè, em disposo a mirar les noticies per internet, com faig sempre, i el primer que veig és un correu a la meva safata d'entrada del diari Directe.cat que esbossa una noticia com:
Austrian Airlines, amb la selecció catalana
Com? no entenc... deu ser un gantxo dels que et fan anar a buscar inmediatament referències del que diu.
Clico la noticia i a l'enllaç on em porta és a un article de l Directe.cat que diu que Austrian Airlines, com a patrocinador del Europeu 2010 de Handbol, ha fet servir la foto d'un jugador de la selecció catalana de handbol. No pot ser... Vaig a comprovar-ho http://oehb.sportlive.at/, osties... doncs és veritat.
Hi ha un jugador fent de promo del Europeu de Handbol 2010 amb la samarreta de la selecció catalana, m'agrada, m'agrada veure que com diu el diari, ja per error o per descuit, això hagi estat així.
Ara la meva pregunta és quan trigarà la Federación Española de Balonmano a eliminar aquesta promoció, o si més no, a fer la suficients presions perque això s'elimini?
En qualsevol cas, celebro que el tema de les seleccions catalanes es vagi normalitzant a nivell europeu d'aquesta manera. Ja sé que és una empresa privada pero si més no és una molt bona promoció.
Part de l'exit de la nostre lluita és concienciar a la gent pels petits canvis , fent normal una cosa que realment ho és, la llibertat dels pobles a decidir el séu camí per ells mateixos.
L'unica lluita que es perd és la que s'abandona.
Salut AUSTRIAN AIRLINES
NOMÉS HI HA UN CAMÍ, LA INDEPENDÈNCIA
Austrian Airlines, amb la selecció catalana
Com? no entenc... deu ser un gantxo dels que et fan anar a buscar inmediatament referències del que diu.
Clico la noticia i a l'enllaç on em porta és a un article de l Directe.cat que diu que Austrian Airlines, com a patrocinador del Europeu 2010 de Handbol, ha fet servir la foto d'un jugador de la selecció catalana de handbol. No pot ser... Vaig a comprovar-ho http://oehb.sportlive.at/, osties... doncs és veritat.
Hi ha un jugador fent de promo del Europeu de Handbol 2010 amb la samarreta de la selecció catalana, m'agrada, m'agrada veure que com diu el diari, ja per error o per descuit, això hagi estat així.
Ara la meva pregunta és quan trigarà la Federación Española de Balonmano a eliminar aquesta promoció, o si més no, a fer la suficients presions perque això s'elimini?
En qualsevol cas, celebro que el tema de les seleccions catalanes es vagi normalitzant a nivell europeu d'aquesta manera. Ja sé que és una empresa privada pero si més no és una molt bona promoció.
Part de l'exit de la nostre lluita és concienciar a la gent pels petits canvis , fent normal una cosa que realment ho és, la llibertat dels pobles a decidir el séu camí per ells mateixos.
L'unica lluita que es perd és la que s'abandona.
Salut AUSTRIAN AIRLINES
NOMÉS HI HA UN CAMÍ, LA INDEPENDÈNCIA
7/16/2008
TIRORIIIIIIIIIIIIIIIIIII
Quan dic que vull uns Països Catalans lliures no demano res que no em pertanyi per el sol fet d'haver nascut.
Com pot ésser que un instrument de l'estat espanyol com és el tribunal constitucional té dret a revocar la voluntat de la societat catalana? Quina pregunta més innocent em faig... és l'Estat Espanyol!!!!
Començo per dir que mai vaig estar, ni he estat a favor de l'estatut que es va aprovar al Parlament de Catalunya, principalment pq l'únic estatut que ens cal és el de Portugal, un país sobirà.
Tot i no estar d'acord amb l'estatut, ni amb l'aprovat al Parlament ni amb el del Senyor Mas, em pregunto...
Com pot ser que la voluntat del poble de Catalunya valgui molt menys que la decisió de 12 magistrats, que decidiran si l'Estatut de Catalunya és viable o no?
Un tribunal constituït per 12 magistrats escollits entre les dues forces polítiques majoritàries a l'estat espanyol, com són el PSOE i el PP, no pot tenir mai una visió objectiva.
Posem el cas fictici de que tots els magistrats fossin Independetistes Catalans, tampoc no podrien revocar cap mena de desició del poble de Catalunya ni de cap altre poble del món.
Una consulta popular, és això. Preguntar al poble sobre qualsevol qüestió, i és IRREVOCABLE.
D'això en diuen alguns que és il.legal. IL.LEGAL?
Més del 75 % del poble de Catalunya va votar a favor de l'Estatut i ara 12 persones el poden revocar.
SI JA DIC JO QUE,
NOMÉS HI HA UN CAMÍ....LA INDEPENDÈNCIA
Com pot ésser que un instrument de l'estat espanyol com és el tribunal constitucional té dret a revocar la voluntat de la societat catalana? Quina pregunta més innocent em faig... és l'Estat Espanyol!!!!
Començo per dir que mai vaig estar, ni he estat a favor de l'estatut que es va aprovar al Parlament de Catalunya, principalment pq l'únic estatut que ens cal és el de Portugal, un país sobirà.
Tot i no estar d'acord amb l'estatut, ni amb l'aprovat al Parlament ni amb el del Senyor Mas, em pregunto...
Com pot ser que la voluntat del poble de Catalunya valgui molt menys que la decisió de 12 magistrats, que decidiran si l'Estatut de Catalunya és viable o no?
Un tribunal constituït per 12 magistrats escollits entre les dues forces polítiques majoritàries a l'estat espanyol, com són el PSOE i el PP, no pot tenir mai una visió objectiva.
Posem el cas fictici de que tots els magistrats fossin Independetistes Catalans, tampoc no podrien revocar cap mena de desició del poble de Catalunya ni de cap altre poble del món.
Una consulta popular, és això. Preguntar al poble sobre qualsevol qüestió, i és IRREVOCABLE.
D'això en diuen alguns que és il.legal. IL.LEGAL?
Més del 75 % del poble de Catalunya va votar a favor de l'Estatut i ara 12 persones el poden revocar.
SI JA DIC JO QUE,
NOMÉS HI HA UN CAMÍ....LA INDEPENDÈNCIA
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
